FINISHERS QUEBRANTAHUESOS 2010

El dissabte els membres del Blanca Racing Team van tindre la sort de poder acabar la gran cursa.
El millor temps el va protagonitzar el Teacher, unes 8h30 aprox, al cap de un minut va arribar el segon grup en Pieter i en Miguel Angel. En Garrigoles va tardar 9hores, en Just unes 9,30h i the last vaig ser jo, Xevi amb 10 hores.

També van tenir represantacio a la treparriscos, en Joan i en Jordi que van fer unes 4 hores.

Va ser un cap de setmana meravellos, era el objectiu del any 2010, la gran cursa, nomes de sortir de Girona ja estavan en els nervis en el cos, el viatje es va fer molt curt, nomes de passar per Bcn ja es veien cotxes amb les bicis carregadas cap a Sabiñanigo. tots amb el mateix objectiu, la gran cursa 10.000 ciclistes.
A sabiñanigo l' ambient era increible, tot ciclistes, ple de carpes amb material, etc.
Van recollir el dorsal i cap a descansar.

El dissapte ens van aixecar molt aviat, pero la veritat es que ningu havia pogut dormir dels nervis, ja pedalant al llit...
van començar la cursa un dia meravellos, sortin per el poble de sabiñanigo tot ple de gent cridant i animant, pels carrers, el meu company de sortida fins i tot es va emocionar, va ser llavors quant en vaig donar compte de la magnitud de esdeveniment.
Molta gent diu que la cursa es un business, pero que la gent que hi ha en el recoregut qui la paga per animar tantes hores.

El recorregut va ser ara agafo una roda a en busco una de mes rapida, aquesta massa lenta i aixi fins el primer port Can franc, mentres pujavem veien la gent que ja tornava pel mateix cami, un , dos, trenta, cinquata, que passa, plou, be no ni ha per tant pensava, si portem el paravents, baixant el aquest port vaig entendre perque la gent marxava, amb la pluja i el fred en van començar a venir unes tiriteras increibles, con si tingues 42 de febre, en repicaben les dents, mai havia tingut aquesta sensecio, no en sentia les mans.. increible... ens van mirar amb en Just i la pregunta era que cullons fen aqui,ja ens ho deia el follonero...
a la que vegi el autobus me voy....

El pujar Col Marie Blanque van entra en calor alli vaig perde en just crec, la veritat es que es va pujar molt be, tot i la seva duressa, despres de haver repassat i tenut aquest port no sen va fer gens dur.
Dalt del port hi havia la creu roja amb una tenda militar plena de gent amb mantes i el autobus ple vaig veure el praking de bicis i potser n'hi havien unes 200 increible...
la baixa va ser una altre tortura de fred i pluja, si aixo no para no acabare...

el seguent port va ser el portalet 24 km el vaig començar a plat no li tenia por ni me l'havia mirat si es llarg pero no es dur, la veritat va ser que era inacabable, mai s'acabava cada quilometre et marcava el que faltava i aixo ens enfosava cada cop mes fins que no en van faltar 3 km per arribar adalt no ho tenia gens clar, per mi va ser el port mes dur.
La baixa era preciosa ample i llarga ostres pero la pluja no parava el fred tampoc,
pero ja nomes tenia ganes de arribar vaig baixar a 75km força estona , un xic inconsient pero podia mes les ganes de acabar el calvari que no el perill de caure.
la oz de jaca va ser un passeig tot i que tenia 3 km al 11% les cames anaven soles,
el vascos animant amb musica i el aupa joder en va donar piles.. ja no plovia per fi, ni fred vinga a tope que nomes queden 15km pero tambe es van fer llargs perque feia moltissin vent en contra...
pero a la arribada la gent aplaudin i animant ,"venga campeon olimpico" AUpa" que ca brons la roba del Blanca racing va causar sensacions.
Vaig estar a la villa menjant i bebent parlat amb els companys i quant tornava cap a al hotel, encara tornava gent, quin merit que tenin tots i quines ganes, matats que son uns matats...
Despres en vaig donar compte de lo que omple tot aixo ,ens van abraçar amb els companys, i aqui neix el mite de la quebranta...
es una experiencia molt enriquidora...
nomes donar gracies a la gent que ens ha deixat entrenar sense donar problemas i ens ha motivat...
gracies a tots...